Podem donar un servei d’autobusos de qualitat? (Carlos Medina, 13236)

d6a1a02e58bc55f9a9cc539e5d3a9768Fa uns mesos que observo amb preocupació com s’està deixant de si l’empresa a la que pertanyo i, amb ella, el servei que donem a la ciutadania.

Vam començar a notar com es deixaven de netejar els autobusos per dins i fins es va haver de denunciar a Inspecció de treball el tema de la desinfecció dels vehicles, la flota es fa vella i els cotxes amb els que prestem servei estan bruts per dins i deixats per fora.

El meu escrit es deu a la indignació que sento en veure com des de fa ja alguns mesos cada dia a la cotxera d’Horta, que és a la que pertanyo i pel que m’expliquen altres companys també succeeix en les restants, deixem de donar servei cada dia per manca de material.

La situació és preocupant i el pitjor és que cada vegada es veu amb més normalitat que hi hagi 10 conductors/es cada matí al menjador i altres 10 o més conductors/es a la tarda perquè no hi ha vehicles per cobrir el servei que hauríem de donar.

Il•lusòriament i observant el problema des de fa temps creia que aquest es solucionaria quan arribessin els canvis de serveis a causa de la reducció que es duu a terme una vegada acaba el període escolar, però el passat dia 29/6/15 he topat amb la dura realitat.

Faig el meu servei a la Línia 24 i cada dia surten tard els torns 17 i 18 amb els consegüents perjudicis cap als usuaris que al matí depenen d’aquest mitjà de transport per anar a la feina.

Tot això, sense explicar al company que ha de fer el seu treball i el de dos companys més que no surten, suportant la indignació d’aquests usuaris que carregats de raó i de vegades sense l’educació que haurien de tenir aguanta la queixes el conductor o conductora, sent l’única NO CULPABLE d’aquesta situació.

El passat dia 29/6/15 sobre les 14:30 vaig arribar al terminal del Carmel i em vaig trobar al torn 9 que portava una volta sencera (2h) esperant mecànic perquè se li havia despenjat el para-sol de la lluna davantera, una reparació que d’haver arribat el mecànic s’hauria solucionat en no més de deu minuts, doncs bé, el mecànic no va arribar i el vehicle després de gairebé tres hores va passar a retiro i no va poder donar servei fins a les 19h per manca de material en el dipòsit d’Horta, i pel que he sabut després per diferents companys és que el menjador de la cotxera estava a vessar de gent amb el mateix problema.

Fins i tot m’han comentat que al matí tres vehicles de la línia V-15 no van sortir a primera hora del matí pel mateix problema.
M’indigna i em preocupa moltíssim que això s’estigui convertint en una pràctica habitual i que companys que treuen el cotxe a mig dia de cotxera no ho facin mai a la seva hora per aquest motiu.

Qui és el responsable?

Perquè algú ha d’haver responsable d’aquesta manca de manteniment, de flota, de condicions.

Per part dels caps, que suposadament han de vetllar perquè això no succeeixi, regna el passotisme.

Fa una mica més d’un mes li vaig preguntar al meu Cap de línia que perquè passava això i qui era el responsable i la seva resposta va ser un “no ho sé”.

Des del CRT més del mateix, encara que és una pràctica habitual el fet que per falta d’horari i de lavabo en un dels terminals pugin i baixin diversos busos junts, no truquen, hi ha hagut dies en els que les tres pujades que faig camí del Carmel he anat en hora, o fins i tot tard, enganxat al torn de davant i ningú s’ha dignat a trucar perquè el company tregui els cartells i faci unes parades de llargues fins a posar-se en hora, suposo que va tan malament que el millor és esperar a que el company perjudicat truqui perquè el regulin i el que no truqui doncs que segueixi treballant igual o el que és el mateix, estressat i sense poder anar al lavabo quan ho necessiti.

Realment a ningú li preocupa el problema?

Per què és pera que a més d’un li caigui la cara de vergonya en veure el que la ciutadania paga per un bitllet i el lamentable servei que donem.

Em ve al cap quan en alguna ocasió hem hagut d’anar a la vaga per millorar les nostres condicions i a la Direcció, els seus sindicats i la seva opinió pública se li omplia la boca dient que estàvem “segrestant a la ciutadania”.

Doncs ben ara són ells els que segresten a la ciutadania i no sembla preocupar-los gens ni mica.

De vegades penso que ho fan volent, que per algun motiu que encara desconec ja els va bé aquesta situació i que al CRT li hagin donat l’ordre de baixar els braços i mirar cap a un altre costat perquè si miren a la pantalla, on estem els que movem realment l’empresa, veurien que no és normal que falti un cotxe i no et truquin, que hi hagi un desviament i no t’avisin o ho facin tarda, que vagin dos busos junts i no facin res o que hi hagi vegades fins i tot tres o quatre busos en un final i només un d’ells en hora i mirin cap a un altre costat esperant que nosaltres mateixos ens organitzem i traiem la feina endavant.

Fa anys que no va avanço a cap company per llevar-li feina perquè en una ocasió el comandament del CRT de torn em va dir que per això estava ell i des de llavors vaig entendre que m’havia de limitar a fer la meva feina sense pensar en el que està bé o malament.

Ara dono un temps a veure si em truquen i sinó truco jo preguntant si porten el seguiment del company que va tard i fins dalt de gent.

És trista aquesta situació i et fa recordar que en aquesta empresa hi ha molts caps però molt pocs responsables. No oblidem que el que et porta a la sala del CRT té el cap de sala que segons sembla tampoc veu o no vol veure el servei pèssim que estem donant…només quan les línies anaven bé d’horari i en alguna ocasió ens avançàvem sembla que els donava la vena de voler fer bé el seu treball, enrere van quedar aquests temps i ara per regular i donar llargues millor no es fa res i s’espera a veure si el problema m’ho solucionen els conductors/es.

Haig de dir que les meves queixes cap als comandaments del CRT són generalitzades, tant al del matí com al de la tarda, encara que el tracte personal amb aquest últim sigui bo, com amb els que van apareixent durant el servei i no són els fixos de la línia com els d’altres dies que surto de la 24 i vaig a altres línies…el passotisme és generalitzat tant en ells com en els seus caps com en els caps dels seus caps.

Pel bé de l’empresa i el futur de tot/es els treballadors, quan no et puguin donar un vehicle per treballar no et vagis al menjador entre riures i pensa seriosament aquests tres punts:

Els usuaris que portes cada dia al treball i que aquest dia deixaràs tirat.

El company del torn de darrere que haurà de fer el seu treball i el teu.

I sobretot pensa en el teu futur perquè aquesta situació de continuar així en el temps no pot acabar bé.
I havent reflexionat aquests punts demanes parlar amb el teu Cap de línia i demana-li explicacions del perquè d’aquesta situació i fes-li saber que tots tenim les nostres obligacions i ells no poden estar en el seu ordinador com si no passés res i hauran de parlar amb els seus caps perquè això s’acabi perquè ni és normal, ni és just.

A nosaltres ens paguen per conduir i a ells perquè tot vagi bé i no falti material per donar un bon servei.

Carlos Medina, 13236

Recordatori sobre Permisos no retribuïts

Malgrat els rumors interessats que fa córrer la Direcció, la situació en relació als permisos no retribuïts està igual com estava. Ni millor, ni pitjor. Estem en el mateix punt.

Aconsellem a tots els treballadors i treballadores que continuïn sol•licitant aquest tipus de permisos quan els necessitin i que no es facin enrere si la Direcció els hi denegen, com ha fet a vegades en el passat.

Malgrat l’amenaça de sanció, la Direcció sap que no pot aplicar les sancions en relació a aquest tema per l’acord de desconvocatòria de vaga de l’any 2006 que diu:

“Les sanciones, tan actuals com futures, derivades de l’ aplicació de l’art.31 del Conveni Col•lectiu vigent, pel que fa a permisos no retribuïts, queden en suspens en la seva aplicació o compliment fins que no es pronunciï la Comissió Paritària referent a determinar aquest article.”

Qualsevol dubte us podeu posar en contacte amb els companys i companyes de la COS:

Horta: Medina: 696 107 562

Triangle: Bartí: 606 589 255

Guantánamo: Santi: 639 889 112

Zona Franca: Javi: 620 121 733

Pablo Díez: Tania: 647 572 340

O escriu al correu: tb@sindicatcos.cat.

Que no us enganyin.

El cartró informatiu nº35, Juny: Les retallades tenen un cost laboral i de servei al públic

d6a1a02e58bc55f9a9cc539e5d3a9768Aquí podeu trobar el PDF amb el nº35 del Cartró informatiu, butlletí de la COS a autobusos de TMB:

cartro_35

Si vols rebre’l mensualment envia un correu a tb@sindicatcos.cat

Pots seguir nos també a través de:

facebook.com/COSTB

@cos_tb

Les retallades tenen un cost laboral i de servei al públic

d6a1a02e58bc55f9a9cc539e5d3a9768En els últims mesos els treballadors i treballadores estem notant cada cop més el cost de les retallades laborals i de servei que s’han implementat en els últims 8 anys. Manca de autobusos, de manteniment, de neteja, etc.

Des de l’any 2007 (Ajuntament de PSC-ICV/EUiA) la Direcció d’autobusos de TMB porta retallant el servei de cara al públic.

Al 2012 (Ajuntament de CiU) s’implementen les primeres línies de la Nova Xarxa (abans anomenat teòricament RetBus) aprofundint encara més la retallada de servei i eliminant línies senceres i quasi tot el servei de Bus de Barri en diumenges i festes oficials.

A tot això s’ha de sumar els més de 4 anys sense cap contractació i la reducció de la despesa en el manteniment dels autobusos.

A principis d’aquest any podia semblar que amb l’acord electoralista de CiU i PSC per augmentar el servei hi hauria una reversió de la situació, però la realitat és que les retallades sostingudes durant aquests últims 8 anys han minvat la capacitat de l’empresa per donar el servei que teòricament oferim.

Això implica que cada dia entren un bon nombre de torns de línia per averia i donada la situació de manca de recursos materials i humans surten autobusos en línies d’articulat amb un estàndar, surten dos o tres hores més tard per que han d’esperar a que quedi algun autobús lliure o ja no tornen a sortir per manca d’autobusos.
En alguns casos s’han acumulat fins a 12 conductors al menjador sense vehicle.
Tot això acaba repercutint tant al passatge que espera a les parades i puja queixosa a l’autobús com al conductor o conductora que rep més pressió per la manca del torn de davant i per les múltiples queixes del passatge.

A més a més, s’ha de tenir en compte que la reducció del servei i la manca de torns que teòricament haurien de córrer també té com a conseqüència que des del CRT s’estrenyi encara més a la plantilla de conducció per intentar salvar una situació insostenible.

No és sorprenent que el nivell de baixes hagi augmentat i el malestar per la situació de pressió sigui una constant en les converses dels treballadors i treballadores.

Per si això fos poc, durant les reunions de negociació de conveni la Direcció ha plantejat un continuisme en tot el que es refereix a qüestions salarials.

Com a colofó, la Direcció ha estat pactant acomiadaments a treballadors que es trobaven malalts i es mereixien un lloc alternatiu.

La Direcció aprofitant una situació de debilitat personal ha dut a terme una política totalment antisocial que xoca de front amb tot el discurs de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC).

Per dignitat, un dels treballadors afectats (Vicente Curto) no va acceptar entrar en aquest joc i va denunciar públicament el procediment que estava duent a terme la Direcció.

Pots llegir aquí la seva carta: http://ves.cat/meFF

Després d’una protesta de conductors i conductores durant la negociació de conveni la Direcció va haver de replantajar-se la seva política d’acomiadaments per no trobar-se amb una protesta cada cop més gran i més emprenyada.

Com era d’esperar els sindicalistes de CCOO, UGT i SIT deien desconèixer la situació, malgrat tenir afiliats afectats, i no han trigat en criticar als treballadors i treballadores que es mobilitzen, intentant fer creure que les seves gestions com a majoria del Comitè d’empresa han servit per alguna cosa.

La realitat és que ha sigut el propi treballador amb els seus companys els que han aconseguit aturar el seu acomiadament i que tingui un lloc alternatiu a la cotxera del Triangle, que és el que hauria d’haver sigut des del principi.

Com sempre a autobusos de TMB, els treballadors i treballadores que donen la cara aconsegueixen millores per a tothom. Ara la Direcció s’ho pensarà dues vegades si intenta acomiadar a un treballador o treballadora malalta.

Mentrestant els sindicalistes que no van mai a treballar no només fan veure que no saben res, sinó que quan es posen afer alguna cosa es dediquen a treure fulles per despotricar dels treballadors i treballadores que estan denunciant una situació d’injustícia i que s’estan mobilitzant per intentar aturar-la.

Els sindicalistes de CCOO, UGT i SIT van fer el mateix paper, entre altres, contra les mobilitzacions pels 2 dies, per la readmissió d’Andreu de Cabo i per la recuperació de la paga extra retallada.

De fet, el treballador afectat per l’intent d’acomiadament (Vicente Curto) va enviar els següents missatges a Urbano Blasco (President del Comitè d’empresa per UGT) després de llegir la fulla d’UGT:

“Hola, después de leer vuestra hoja informativa estoy flipando.

No teneis un poco de dignidad?

Que habéis hecho des del Comité?

Radicales? Quienes?

Los compañeros que me han ayudado en este penoso camino?

O radicales la empresa que me queria despedir?

O el Comité de empresa que tardó casi dos semanas en pedir una reunión con Monferrer?

Se os ha olvidado mencionar que han habido por lo menos cinco despedidos similares y vosotros sabiéndolo lo habéis permitido.

Claro, vosotros no sois radicales.”

Molt diferent va ser el to de la carta d’agraïment del company Vicente Curto cap als seus companys que han estat a les bones i a les males:

curto“Gracias y aprovechemos la oportunidad:

Empiezo agradeciendo a todos las muestras de solidaridad que he recibido en estas dos semanas, que se me han hecho eternas y que gracias al apoyo y empuje de muchos he sobrellevado.

Gracias a los más próximos y a los que me habéis acompañado en este estúpido viaje, que no tenía que haber comenzado.

Recordaros que sólo ha sido una batalla y ni tan siquiera ganada, que lo que me ha sucedido a mi puede suceder a cualquiera y ahora es un buen momento para sentar las bases para evitarlo.

Estamos en negociación de un nuevo convenio y es una oportunidad para dejar claro lo que todos creíamos que lo era, la protección del trabajador y su puesto de trabajo.

No más compañeros en la calle por despido objetivo, ahora ya sabemos que los ha habido y posiblemente no hay marcha atrás, pero si se puede evitar que los vuelva a haber.

Dependerá de todos nosotros.

Vicente Curto 12720.”

Des de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) sigui en el tema retallades de servei i les seves conseqüències, sigui en la negociació de conveni o sigui en els intents d’acomiadament de la Direcció, tenim clar que la única opció per defensar-se és quan la plantilla respon i es mobilitza.
Quelcom que en els últims anys s’ha perdut i s’ha de recuperar.

Si esperem que els sindicalistes professionals ens arreglin els nostres problemes podem esperar asseguts per que això no passarà, més aviat al contrari.

Per tant, és hora de començar a ajuntar-nos ACTUB, BS, CGT, CNT i la COS i preparar la resistència al plans continuistes de la Direcció.

Per nosaltres no serà!

Gràcies Sr. Mora – Xavier Abella, 11635

cartro_09-page-004-21Fa un temps que volia escriure quatre línies sobre aquesta persona i els mètodes que utilitza al CRT, però també per reconèixer-li que la seva aptitud irracional i obsessiva cap els conductors acaba en un gran assoliment per als treballadors.

És una paradoxa que aquest senyor fos la guspira que va posar en marxa l’assoliment de l’entrepà.

Jo feia un mig a la 73 i en una volta cap a les 12 em menjava un entrepà i acostumava a sortir a la meva hora, algun cop 1 o 2 minuts tard, que després recuperava.

Vaig començar a rebre trucades d’aquest senyor amenaçant-me que sortís a la meva hora o tindria problemes seriosos donat que li tenia que informar si abandonava el bus, a lo que jo contestava que només em menjava un entrepà en 6 minuts i que el meu servei era de 8 hores i necessitava menjar.

Les seves amenaces van anar pujant de to i em deia que aquest no era el seu problema i que a mi se’m pagava per conduir i no per menjar entrepans i que si tornava a sortir un minut tard anava a informar, a lo que vaig contestar-li que escrivís que sortia tard per que menjava alguna cosa.

Em va contestar que posaria el que volgués i jo un altre cop li vaig dir que tenia l’obligació de posar la veritat.

Acabada la conversa vaig trucar a Mercader, doncs en aquella època era afiliat de CGT, li vaig comentar que no entenia com no tenim un temps com a la resta de feines que passades 6 hores tens un descans per menjar.

Em donà el seu suport, advocats, etc., però em diu que algú ho ha de començar a fer i decideixo començar a parar en el terminal a la meva hora de l’entrepà, la resta ja la sabeu, una sèrie de sentencies donen la raó als conductors i l’empresa té que pagar més de 3 milions d’euros, apart de cobrar els 20 minuts sense treballar-los cada dia.

Per tot això, gràcies Mora, tu ets la guspira opressora que ens va donar una de les victòries més importants en aquesta empresa.

Atentament,

Xavier Abella, 11635.

Gracias y aprovechemos la oportunidad (Vicente Curto, 12720)

curtoEmpiezo agradeciendo a todos las muestras de solidaridad que he recibido en estas dos semanas, que se me han hecho eternas y que gracias al apoyo y empuje de muchos he sobrellevado.

Gracias a los más próximos y a los que me habéis acompañado en este estúpido viaje, que no tenía que haber comenzado.

Recordaros que sólo ha sido una batalla y ni tan siquiera ganada, que lo que me ha sucedido a mi puede suceder a cualquiera y ahora es un buen momento para sentar las bases para evitarlo.

Estamos en negociación de un nuevo convenio y es una oportunidad para dejar claro lo que todos creíamos que lo era, la protección del trabajador y su puesto de trabajo.

No más compañeros en la calle por despido objetivo, ahora ya sabemos que los ha habido y posiblemente no hay marcha atrás, pero si se puede evitar que los vuelva a haber.

Dependerá de todos nosotros.

Vicente Curto 12720.

Continua la rotació dels delegats de la COS al Comitè d’empresa

cartell cotxeres 01 copia-page1Tal com vam decidir i informar abans de les eleccions sindicals, la Coordinadora Obrera Sindical (COS) anirà rotant els seus delegats sindicals (2) al Comitè d’empresa cada tres mesos, per que així tothom que estava a la llista pugui participar.

D’aquesta manera trenquem amb la dinàmica personalista i l’apoltronament dels sindicalistes que fa anys que són delegats, anant o sense anar al seu lloc de treball pel que cobren.

En concret, Manel Aranda i Gabriel Bartí han deixat de ser delegats a finals del mes passat i assumeixen el càrrec Santi Carreras i Alberto Miguel.

Durant els tres mesos que han sigut delegats Manel Aranda i Gabriel Bartí no han utilitzat cap hora sindical de les 40h que disposen mensualment. En ambdós casos han anat a reunions de la Mesa de negociació amb les hores que aplica la Direcció.

En el cas d’Andreu de Cabo, delegat LOLS de la COS, no ha utilitzat cap hora sindical.