Un nou any per reflexionar i actuar en conseqüència

MOSTRAenganxina-7feb2013-tmb (2)El vèncer s’aprèn en les derrotesSimón Bolivar

Un nou any per reflexionar i actuar en conseqüència

L’any 2012 ha sigut un any difícil per tots i totes les treballadores d’autobusos de TMB i, ha sigut especialment dur pel company acomiadat Andreu de Cabo.

La plantilla hem vist, primer, com se’ns congelava el sou durant tres anys, perdíem l’IPC i la pujada que teníem pel 2012 i, segon, com s’allunyava la paga extra de nadal d’aquell any fins probablement el gener de 2015.

Més important encara, hem vist amb preocupació com la Direcció ha anat eliminant i reduint linies i serveis, i, per tant, robant el futur dels nostres llocs de treball.

En el tema dels sous, recordem que la primera retallada la van signar tots els sindicats del Comitè d’empresa (ACAT, ACTUB, CGT, CCOO, PSA, UGT i SIT) sota la promesa que no hi haurien més retallades durant tres anys.

La paraula de la Direcció no va durar ni 6 mesos i els sindicalistes del SIT, ACAT i UGT no van tenir cap problema en tornar a signar un xec en blanc a la Direcció (en forma de pacte d’eficàcia limitada) en relació a la paga extra de nadal de 2012.

En el tema de la retallada de serveis, ni un sol sindicat del Comitè d’empresa ha fet un sol gest per defensar el servei públic que donem un cop “resolt” el tema purament econòmic.

Per últim, i no menys important, Andreu de Cabo continua al carrer per haver donat la cara per tota la plantilla de treballadors i treballadores d’autobusos.

Que podíem esperar de la Direcció?

Podríem explicar en aquesta Editorial tots els incompliments, les sancions, les mentides, i els judicis penals que la Direcció ha tirat endavant per treure, per una banda, el sous de les treballadores i els treballadors, i per altra, el servei d’autobusos als usuaris de Barcelona. No ho farem. Tots i totes ho sabem perfectament i qui diu no saber és que no ho vol saber conscientment.

La Direcció ha fet el que li paguen per fer: treure als treballadors i treballadores per donar als directius i directives. I això s’ha fet amb el consentiment i el suport explícit del SIT, l’ACAT i la UGT.

Aquest any 2013, la Direcció i els seus sindicalistes del “rebaix” intentaran estendre encara més la resignació entre la plantilla. Volen que acabem fent com a la majoria de les empreses, on els sindicalistes i els treballadors i treballadores remuguen molt contra les retallades, però no estan disposats a donar cap tipus de batalla per fer front a aquesta injusta situació.

I del Comitè d’empresa?

En la primera retallada la “unitat” de tot el Comitè d’empresa va significar empassar-nos la pèrdua de poder adquisitiu durant tres anys i del servei sense cap tipus d’oposició.

La Direcció va prendre nota i poc temps després va decidir prendre’ns la paga extra de nadal i, llavors, com era d’esperar, la “unitat” del Comitè d’empresa es va acabar quan el SIT, l’ACAT i la UGT van tornar a empassar-se aquesta segona retallada, mentre que CCOO va posicionar-se amb la cínica postura de “ni retallades, nimobilització”, esperant que la Direcció decidís no retallar suposem que en base a algun miracle del cel.

Mentre, ACTUB, CGT i PSA van canviar la postura que mantenien de pacte sense mobilització i van decidir moure’s, ja que el panorama era insostenible per ells i no volien repetir el que havia passat a principis d’any.

Tenint en compte que el President del Comitè d’empresa (organisme que suposadament representa a tots i totes les treballadores) és Mario de Pablo, del SIT, no cal ser molt llest per saber al servei de qui està aquest personatge. Marta Labata, Cap de Personal de Transports de Barcelona, té en aquest “President” una bona marioneta a les cotxeres per vendre les mentides de la Direcció.

Si el paper de la marioneta no sorprèn a ningú, si que ho fa en canvi la indolència i la passivitat que estan demostrant la majoria del Comitè d’empresa (ACTUB, CGT, CCOO i PSA) no fent fora a De Pablo de la Presidència. Sobretot, tenint en compte que durant setmanes es van negar a signar el pacte d’eficàcia limitada subscrit per la minoria d’aquest Comitè (SIT, ACAT i UGT).

Tot això indica que els treballadors i treballadores no podem esperar absolutament res del Comitè d’empresa.

Han servit d’alguna cosa les aturades?

Molts treballadors i treballadores es pregunten després de llegir l’acord signat per ACTUB, CGT i PSA, en relació a la paga extra de nadal, si han valgut la pena les aturades realitzades.

En primer lloc, tots i totes hauríem de recordar que entre el primer acord subscrit pel SIT i l’últim hi hagut petits avenços que la Direcció sempre havia negat que anava a fer. No volia seguir negociant, ni reunir-se i a cop d’aturades va haver de seguir movent-se fins que va aconseguir que els sindicalistes del Comitè de conveni (ACTUB, CGT i PSA) donessin per bo el que s’ha convertit en l’acord col·lectiu.

Això vol dir, senzillament, que ensenyar-li les dents a la Direcció, a través de les aturades, ha servit per a que la propera vegada s’ho pensin, ja que ara saben que fins i tot tenint en contra als sindicalistes del SIT, ACAT, UGT i CCOO la plantilla està disposada a lluitar pel que es seu.

L’altra opció, la de no fer aturades, defensada per CCOO, significaria quedar-se com els treballadors i treballadores d’altres empreses municipals, que rondinen molt però que no fan cap vaga, “aconseguint” amb aquesta actitut que se’ls hi avanci només les pagues extres, perdent d’aquesta manera amb seguretat els diners de la paga extra de nadal del 2012.

En segon lloc, la Coordinadora Obrera Sindical (COS) vam posicionar-nos contra l’acord signat i vam dir que no era bona idea fer una Assemblea de matí i tarda, ja que la gent no acostuma a assistir-hi. També hem de dir que si tots i totes les treballadores que ara es queixen del mal acord signat haguessin anat a l’Assemblea General segurament no hagués sortit endavant. Queixar-se i quedar-se a casa no serveix per a absolutament res.

Encara menys serveix pensar que es pot aconseguir defensar el nostre sou i les nostres condicions laborals sense cap esforç.

En tercer lloc, volem fer una reflexió sobre aquells col·lectius que en la seva majoria no han secundat les aturades, especialment ens referim als comandaments, part clau del funcionament de l’empresa. Si aquest col·lectiu, sense cap servei mínim, hagués decidit aturar-se: la vaga hagués tingut un impacte fonamental per a que la Direcció donés el seu braç a tòrcer. Això no va succeir per que, a dia d’avui, la majoria dels comandaments segueix mirant a molt curt termini (pensant en el seu ascens personal o en les petites prebendes que reben) sense adonar-se que a cada retallada s’apropen més a com estaven econòmicament a quan eren conductors o conductores.

No els parlarem de “solidaritat” o de que podrien “agrair” tindre els dos dies de descans setmanal gràcies a les vagues que la majoria dels conductors i conductores vam secundar. No ho farem perquè sembla que han borrat del seu diccionari aquestes dues paraules.

Només esperem que a la propera mobilització, ja que és segur que més aviat o més tard, la Direcció tornarà a incomplir els acord pactats e intentarà fer-nos recular encara més, els comandaments estiguin a l’altura de les circumstàncies i no tornin a jugar el paper de cinquena columna. El seu futur també està en perill, encara que es neguin a mirar les coses de cara.

En quart i últim lloc, i en relació a l’acord signat per ACTUB, CGT i PSA, ja vam dir en l’Assemblea General que en opinió del bufet d’advocats Col·lectiu Ronda la paga extra de nadal de 2012 no està assegurada, per que depèn de la “bona voluntat” de la Direcció al 2015.

Per aquest motiu i, sobretot, per que no es readmetia al company Andreu de Cabo, la COS vam negar-nos a donar suport a l’acord i vam votar-hi en contra.

De totes maneres, sabem perfectament que l’abonament d’aquesta paga al 2015 dependrà de dues coses: la decisió que tinguem de mobilitzar-nos com a treballadors i treballadores i la quantitat econòmica que tingui pensada posar sobre la taula la Direcció pel proper conveni 2015-?.

Sigui com sigui, la COS tenim molt clar que és a través de la lluita com s’aconsegueixen o es defensen els drets i el sou que tenim. Tot això, a pesar del resultat obtingut amb les ultimes aturades degut, entre altres raons, a la poca motivació d’alguns delegats d’ACTUB, CGT i PSA en aquesta mobilització.

De tots i totes depèn tornar-nos a motivar aquest any 2013 per enviar-li un missatge nítid a la Direcció: estem farts de que ens robin i estem disposats a no deixar-nos robar més.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s