Andreu de Cabo: Entre l’esperança dels seus companys/es i la repugnància dels “estomacs agraïts”

MOSTRAenganxina-7feb2013-tmb (2)Treballem en una empresa en la que un CGOL dona l’ordre de “provocar” a un conductor per poder sancionar-lo de manera més greu i la Direcció ho troba “professional” i sense cap motiu per obrir li cap expedient sancionador a aquest fora de conveni.

No només això, si no que aquest CGOL quan li pregunten en un judici si encara demana 2 anys de presó pels dos treballadors que van denunciar la seva actuació provocadora contesta afirmativament.

No ho diem la Coodinadora Obrera Sindical (COS), ho diuen els mateixos Jordi Maset, representant de la Direcció de Transports de Barcelona, i José Fernández, CGOL, en el judici contra els companys Mercader i Garganté.

Malgrat la gran “professionalitat provocadora” de la Direcció, la diferencia de tracte sancionador entre el “seus” i la plantilla i els milers d’euros gastats per la Direcció en aquest judici va i perden. I com a colofó, ascendeixen a la Cap de Personal, Marta Labata, suposem que per la seva “gran” gestió del cas.

Amb aquest exemple real s’explica el funcionament de la Direcció d’aquesta empresa.

Quan es dona el cas que apareix entre els que manen un cas de corrupcció, un abús d’autoritat, un incompliment laboral o un assetjament sexual, la Direcció sempre actua de la mateixa manera: nega la major, mira a un altre costat i reprimeix a qui demana explicacions.

El mateix modus operandi funciona quan la Direcció trenca unilateralment els acords i retalla condicions salarials/laborals i la plantilla es rebela contra tanta injustícia.

No és cap casualitat que entre gener i octubre de 2012 la Direcció obris una seixantena d’expedients sancionadors i només en els mesos de novembre i desembre del mateix any obris una seixantena més.

I malgrat tota la campanya sancionadora de la Direcció, la majoria de la plantilla segueixen sent persones normals que s’emprenyen quan els roben el que es seu, diuen la seva i fan costat a les decisions que prenen la majoria dels treballadors i treballadores en Assemblea General.

Desgraciadament la tasca dels sindicalistes de la Direcció (tots i totes sabem qui són) també té els seus resultats i una minoria de treballadors i treballadores es resigna a veure com perdem les nostres condicions laborals i pensa que només podem abaixar el cap.

Un altre cosa són els 5 o 6 integristes de la Direcció que es dediquen a inventar falsos rumors i mentides sobre els i les companyes que donen la cara per tota la plantilla. Són els mateixos personatges que diuen que tots els sindicats són iguals i després estan afiliats i afiliades al SIT, UGT i CCOO.

Enmig de tot aquest ambient es troba el company Andreu de Cabo. Entre l’esperança que sentim per que torni a treballar entre nosaltres i la repugnància que ens dóna veure a uns pocs “estomacs agraïts” de la Direcció fent tot el possible per que no torni.

Per aquest motiu el proper dijous 7 de febrer és tan important que el màxim de companys i companyes parem i anem al judici per la seva readmissió.

Hem d’enviar un missatge clar a la Direcció: Per molta repressió i molta mentida, els treballadors i treballadores, apart de fer la nostra feina, tenim un cervell que ens fa distingir entre el bé i el mal. La Direcció i els seus acòlits han actuat malament amb l’Andreu de Cabo. I el pitjor és que ho saben.

En aquest enllaç pots trobar el vídeo realitzat per “Unitat Popular” sobre aquest cas:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s