Joaquim Forn, Dídac Pestaña: Que se’n vaguin els dos!

adhesiu-tmb-abril-2013Fa dos anys l’Ajuntament de Barcelona canviava de mans. El PSC, després de 32 anys de manar a l’Alcaldia, era substituït per CiU, amb Xavier Trias com Alcalde de la ciutat.

Això va comportar que la Presidenta de TMB, Assumpta Escarp (PSC), fos substituïda per Joaquim Forn (CiU). En canvi, qui va mantenir la cadira a l’empresa va ser Dídac Pestaña (PSC), vicepresident de TMB.

Alguns van pensar que amb el canvi a l’Ajuntament i a la Presidència de TMB es viurien nous temps als autobusos. Es van equivocar totalment. El govern convergent de la ciutat i la Presidència de Forn a TMB és totalment continuista amb el llegat dels “socialistes”.

Això ho estem patint els i les treballadores que hem rebut retallades en els sous i en les condicions laborals, i també ho estan patint els i les usuàries que han rebut un pitjor servei de transport públic a un preu cada cop més prohibitiu.

Per aquest motiu, no deixa de sorprendre i indignar a la plantilla i a la gent del carrer, quan ho descobreix, que la Presidència de TMB mantingui 603 càrrecs de l’equip directiu amb sous, privilegis i nivells totalment opacs.

A més a més d’aquest malbaratament de diners públics, Forn i Pestaña han decidit continuar amb la política del Transport Públic com a espectacle i no com a servei. Els últims dos exemple han estat el dispendi, totalment prescindible, de 2,4 milions d’euros (impostos apart?) per 3 autobusos biarticulats i els 12.000 euros mensuals de lloguer per un Bus elèctric durant dos anys.

En sintonia també amb el que va intentar Assumpta Escarp, Joaquim Forn ha volgut modificar al seu interés les relacions laborals i sindicals de l’empresa. I per aquesta causa no ha tingut problema en cremar milions d’euros de diners públics, pagats amb els nostres impostos.

Fem un resum de tot plegat:

cartro_09-page-004 (2)-Forn i Pestaña van continuar amb el procés judicial contra la reclamació d’havers dels 15 minuts de l’entrepà des del 21/3/2006 al 5/5/2008denunciat per 672 conductors i conductores.

Recordem que el dret al descans es va haver de guanyar al jutjats ja que la Direcció i els seus sindicalistes (CCOO, UGT i SIT) havien pactat “robar-nos” aquest dret fa molt temps. Un cop guanyat va ser incorporat al conveni dels dos dies de descans. Per tant, el que es guanya ara és la reclamació d’havers per no haver pogut gaudir aquest dret durant el temps abans mencionat.

Per aquest motiu resulta ridícul que els mateixos sindicalistes que ens van “robar” aquest dret, q ue no van lluitar pel conveni dels dos dies i que no van denunciar la reclamació d’havers quan s’havia de fer ara parlin demagògicament d’anar tots els sindicats units, quan ells sempre s’han desmarcat de tot el que ha decidit l’Assemblea General.

La culpa de que no cobri tota la plantilla s’ha d’exigir única i exclusivament als sindicalistes de CCOO, UGT i SIT. Ells van fer la seva feina, que és ajudar a la Direcció, però els hi ha sortit malament la jugada. Han quedat amb el cul a l’aire una mica més de lo habitual.

Al seu torn, els seus afiliats i afiliades estan provant a les seves carns que el passotisme també té un preu i per fi la lliçó de que “si no et mous, no surts a la foto” s’ha complert totalment. És el que passa quan s’està afiliat als sindicats amics de la Direcció per obtenir favors i després es vota als sindicats que donem la cara i que ens enduem els pals.

Si s’abandona aquesta actitud i un bon nombre de treballadors i treballadores es desafilien de CCOO, UGT i SIT la Direcció sabrà que té un panorama més complicat per seguir amb la seva política empresarial i que les mentides dels seus sindicalistes podran enganyar encara a menys nombre de la plantilla.

TMB ha perdut aquest judici i ha de pagar més d’un milió d’euros als i les 672 denunciants.

Estar per veure si, finalment, la Direcció paga aquesta reclamació d’havers a tothom i d’aquesta manera inverteix més de 2 milions d’euros, malgrat les retallades que va realitzar l’any passat, per salvar als seus sindicalistes (CCOO, UGT i SIT).

cartro_07_v02-page-004 (3)-Forn i Pestaña van acomiadar il·legalment al company Andreu de Cabo.

Amb una acció de repressió sindical, i com un avís a navegants, la Direcció va fer fora a aquest treballador. Els seus sindicalistes es van dedicar a escampar merda sobre ell i molts i moltes els veu creure.

Què hagués passat si l’acomiadat hagués sigut tu? Creus que no haguessin fet el mateix? T’equivoques. Recordem que van fer el mateix del company Pablo Díez i ho van fer un cop ell ja estava al cementiri. No tenen escrúpols i ens ho han demostrat molts cops.

TMB ha perdut aquest judici, ha hagut de readmetre al treballador i pagar els 8 mesos que va estar al carrer. Andreu de Cabo, al seu torn, ha retornat els diners que se li van donar de la caixa de resistència per a poder subsistir mentre va estar acomiadat.

cartell-tmb-19des12 (3)-Forn i Pestaña van continuar el procés judicial penal i laboral contra els companys Mercader i Garganté, que van denunciar un cas d’abús d’autoritat d’un CGOL contra un conductor.

Una altre acció de repressió sindical de la Direcció i de defensa de l’actitud gens professional d’un CGOL (“provoca’l sense que es doni compte”).

Recordem que arrel d’aquest judici va aparèixer un nou sindicat només de comandaments, ACAT, per “suposadament” defensar l’honor dels comandaments còmplices d’aquest abús d’autoritat, ja que segons ells CCOO, UGT i SIT no els havien defensat prou. Si tinguessin una mica de dignitat, i després de que la Direcció, el CGOL i els comandaments perdessin el judici penal, haurien de dissoldre’s com a sindicat i demanar disculpes públiques.

TMB ha perdut aquest judici penal i no ha aconseguit enviar a la presó ni sancionar laboralment a aquests dos conductors.

aturada22g-Forn i Pestaña van denunciar les vagues de l’any passat en defensa del sou i del company Andreu de Cabo.

I un altre acció de repressió sindical més de la Direcció. Va pretendre il·legalitzar les aturades de dues hores per torn que van acabar en un acord amb ACTUB, CGT i PSA per retornar-nos la paga extra de nadal del 2012 a l’any 2015.

Com ja vam dir llavors, les aturades no serveixen només pel moment que es fan si no que també serveixen per mostrar-li a la Direcció que si ens toquen les condicions laborals en un futur estem disposats a mossegar. Són una inversió pel nostre futur.

TMB ha perdut aquest judici contra la COS i el Comitè de vaga format per companys de ACTUB, BS, CGT, COS i sense afiliació sindical. El 25 de setembre es realitzarà el judici contra ACTUB, CGT, PSA i el seu Comitè de vaga.

Mentrestant, es poden continuar realitzant, si es volen, aturades de 2 hores per torn per defensar-nos dels atacs de la Direcció.

-Forn i Pestaña van continuar pagant cada mes a 3 sindicalistes de la UGT que portaven anys alliberats de manera il·legal.

Mentre que a alguns la Direcció ens reprimeix com s’ha pogut veure anteriorment, als altres els hi “regala” hores sindicals (UGT). En aquest cas un jutjat va sentenciar i obligar a que els 3 sindicalistes de la UGT abandonessin les seves alliberacions sindicals que gaudien als locals d’aquesta empresa sindical.

No fa falta ser molt llest per saber que aquests hores sindicals sumen centenars de milers d’euros de diner públic. I ja se sap que la Direcció no tira mai el diner, l’inverteix pels seus propòsits.

Totes aquestes despeses econòmiques no han de fer oblidar que, a més a més, Joaquim Forn i Dídac Pestanya han hagut de pagar milers d’euros (una altre cop opacitat total) al bufet d’advocats Garrigues. És evident que si tots aquests diners haguessin hagut de sortir de les seves butxaques privades les coses haurien anat diferents. Però ja se sap, els diners d’un altre és molt fàcil gastar-los.

Malgrat totes aquestes derrotes judicials i els seus costos econòmics, els directius que han dut a terme aquestes accions no només no han sigut qüestionats per Joaquim Forn i Dídac Pestaña, sinó que en alguns casos han sigut ascendits.

Per resumir-ho, Forn i Pestaña han aplicat, quina gran ironia!, el Principi de Dilbert: “les companyies tendeixen a ascendir sistemàticament als seus empleats menys competents a càrrecs directius per a limitar així la quantitat de dany que són capaços de provocar”.

Sin título-1I el Comitè d’empresa què?

Encara que sembli mentida, el Comitè d’empresa és un òrgan que hauria de representar a tots i totes les treballadores. La majoria de la plantilla no saben ni qui són, ni que fan, ni per a que serveix i a la majoria dels del Comitè ja els hi va bé que així sigui, ja que mentrestant van xopant hores sindicals amb les que no fotre un pal a l’aigua.

L’expressió màxima de la inutilitat del Comitè d’empresa, en relació a la defensa de les condicions de treball, és que el President d’aquest Comitè és Mario de Pablo (SIT). Ni ha denunciat res, ni ha estat al costat de la plantilla a les aturades de l’any passat, ni ha aparegut als judicis del company Andreu de Cabo, ni del Comitè de vaga. I allà està, de President del Comitè d’empresa alliberat sense fotre res de res. I dia que passa any empeny.

Un autèntic Comitè d’empresa no només estaria al costat dels treballadors i treballadores, es donaria a conèixer a la plantilla, plantejaria denuncies, tindria una estratègia front a la Direcció i, sobretot, acataria el que decidís l’Assemblea General.

Un autèntic Comitè d’empresa pensaria quins són els moments per exigir tot el que la Direcció ens ha retallat (per exemple, Congrés Mundial del Mòbil), es reuniria amb tots els sectors socials que poguessin “apretar” a la Direcció i a l’Alcalde per mantenir i millorar el Transport Públic, plantejaria alternatives salarials per a que no passes que la paga d’objectius dels comandaments fos, aproximadament, de fins a 2800 € i la de la resta dels col·lectius, aproximadament, de fins a 215€ (per exemple, ajuntant les diferents quantitats existents i repartint la mateixa suma a tots els col·lectius), estaria lluitant per que els 36 companys que porten anys treballant només en cap de setmana passessin a jornada completa, plantegarien alternatives i es mouria per a que la Direcció possés una llançadora a les dues cotxeres de Zona Franca. I, sobretot, tots els membres del Comitè d’empresa continuarien anant a treballar regularment al seu lloc de feina per mostrar als seus companys i companyes que són uns més, sense pretensions d’apoltronar-se.

Estem molt lluny d’això, però no hauríem d’oblidar que depèn de la voluntat dels treballadors i treballadores que això sigui possible. Mentrestant, i com ja em dit en altres butlletins, la Coordinadora Obrera Sindical (COS) realitzarà el que creu que haurien d’estar fent els delegats sindicals i no estàn fent. Alguns per que estan venuts a la Direcció i altres per que estan cremats (ells mateixos ho diuen) però no volen perdre les hores sindicals.

Des de la COS entenem, després de tot lo exposat, que Joaquim Forn i Dídac Pestaña són els màxims culpables de la política empresarial actual de TMB. Són ells els que haurien de plegar i marxar de la nostra empresa. Ni els volem, ni els necesitem.

Entenem que hauria de ser el Comitè d’empresa i els sindicats que el conformen els que haurien d’estar exigint aquesta dimissió. No és així pel moment, per tant, al igual que vam fer per donar suport al company Andreu de Cabo en el passat, des de la COS comencem una campanya de denuncia pública, que sabem serà molt llarga i molt diversa, exigint la dimissió de Forn i Pestaña, apuntant també a Xavier Trias que és qui els ha col·locat o mantingut, pel moment, en el seu lloc.

Tothom que vulgui sumar-se serà benvingut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s