La Direcció es surt amb la seva. De moment…

IMG-20130713-WA009La desfeta en la lluita contra les agressions i per la readmissió de Bonilla no va començar a les votacions de l’Assemblea General del passat 12 de setembre a Cotxeres de Sants.

De fet, va ser al juliol, amb la signatura del Pentàgon (CCOO, CGT, PSA, SIT i UGT) en relació a l’entrepà, quan la Direcció va fer la inversió econòmica per que aquests sindicalistes acabessin amb qualsevol tipus de mobilització.

La Direcció no només va comprar la seva fidelitat sinó que va aconseguir quelcom més important, va refermar en el cap de la majoria de la plantilla que no val la pena mobilitzar-se i fer vagues, ja que el que lluitin uns pocs actius sempre acaba repercutint a la majoria passiva.

En aquest context, i aprofitant la domesticació absoluta de CGT i PSA, els sindicalistes de CCOO, UGT i SIT han vist l’oportunitat de matar definitivament el model assembleari que tan bé havia funcionat en els últims anys.

Si hi ha quelcom que preocupa a la Direcció és que siguin els treballadors i treballadores els que decideixin en Assemblea General el seu futur laboral.

Per això mateix els lacais sindicals de la Direcció tornen ara a promocionar el referèndum.

Mentrestant, el conductor acomiadat continua al carrer i, tot indica, que al no haver pressió per part de la plantilla haurà de viure aquest calvari fins a arribar a judici d’aquí a finals d’aquest any o principis de l’any que ve.

Com s’ha arribat a aquesta situació?

En primer lloc els sindicalistes de CCOO, UGT i SIT han fet el que sempre fan: crear expectatives, prometre estar fins al final, confondre a la plantilla, incomplir el que diuen i, finalment, animar a la gent a no secundar la mobilització.

En segon lloc el gir conservador de la CGT i PSA ha sorprès a molts i moltes companyes, que esperaven en ells un cop de mà cap a ACTUB.

Ha succeït just el contrari, primer es van sumar a la desconvocàtoria de les aturades del juliol, traint el seu assemblearisme, i segon van crear divisió i confusió en relació a l’Assemblea General del 12 de setembre.

En tercer lloc hi ha hagut un error d’estratègia per part dels sindicalistes més veterans d’ACTUB, creient que anant tot el Comitè d’empresa unit s’arribaria a bon port.

Era evident que amb CCOO, UGT i SIT el desastre estava assegurat. Ningú es creia que anaven a estar a l’hora de la veritat. 

triasPer últim, i el més important, la majoria de la plantilla aprofitant les insidies llançades per la Direcció contra Bonilla, els incompliments del Comitè d’empresa envers l’Assemblea i la divisió entre ACTUB i CGT/PSA han preferit mirar cap a un altre costat i donar l’esquena a un treballador acomiadat.

No anem a dir que ens sorprèn, ja ho van fer en el cas del company Andreu de Cabo i sembla que continuen sense aprendre res de res. Ahir va ser Andreu, avui és Bonilla i demà pot ser qualsevol.

A mi no em passarà. Segur?

Molts treballadors, afiliats a CCOO, UGT i SIT, creuen que a ells no els faran fora de la feina per que estan en aquests sindicats. S’equivoquen de mig en mig.

La realitat és que la Direcció ha fet fora a treballadors d’alguns d’aquests sindicats i molt poca gent ha tingut noticia. Per què? Doncs senzillament per que els seus sindicalistes els hi han dit que no hi havia res a fer i que el millor que podien fer era agafar la indemnització i marxar sense fer soroll.

Així que si creus que els “teus” sindicalistes es preocuparan per tu estàs molt equivocat. Ells només miren pels seus interessos personals i pels que tenen més aprop seu.

El futur que ens espera

Fa un any i mig tots els sindicats del Comitè d’empresa van prometre als treballadors i treballadores que, si acceptàvem l’acord que rebentava el nostre Conveni col·lectiu i que ens congelava el sou durant tres anys, estaríem tranquils durant tot aquest temps, la realitat ha sigut molt diferent. No sembla que el que ens ve en un futur sigui molt diferent.

Tampoc sembla que la majoria de la plantilla estigui disposada a donar la cara per les seves condicions laborals, salarials o pels companys i companyes de feina.

En aquest sentit, hem d’admetre que la Direcció i els seus lacais sindicals han aconseguit una victòria. Transports de Barcelona s’ha convertit en una empresa en la que en un futur proper es retallen salaris, condicions laborals, llocs de treball i els treballadors i treballadores es lamenten però no fan absolutament res per canviar aquesta situació.

Aquests últims dies hem vist als sindicalistes del Pentàgon contents de la manca de seguiment de les aturades, reconfortats de que la plantilla tingui la por al cos, satisfets que la desconfiança entre els propis treballadors s’hagi estès i tranquils per que la resignació a ser maltractats per la Direcció sigui el més acceptable per que “la gent no es vol moure”.

Com tot en la vida, aquesta situació actual també es temporal i depèn de la plantilla de que canviï. La Coordinadora Obrera Sindical (COS) treballarem per que així sigui.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s