Preparen el terreny per a noves retallades

adhesiu-tmb-abril-2013A inicis d’aquest mes les diferents autoritats de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’Ajuntament de Barcelona i la Conselleria de Territori i Sostenibilitat s’unien en el discurs per realitzar declaracions a tots els mitjans de comunicació on comunicaven que:

-“Metro i Bus havien perdut 10 milions de passatgers”

-“S’incrementa un 11% el deute en el transport metropolità”

-“Trias demanarà diners a Montoro per al transport”

-“La Generalitat dóna llum verda a la privatització de la nova targeta de transport”

Amb totes aquestes notícies des de la Direcció de TMB, passant per l’Ajuntament de Barcelona, fins a la Generalitat van preparant el terreny per a que els treballadors i treballadores d’autobusos i metro assumim noves retallades en un futur. I ho assumim per que, segons ells, no hi ha més opcions.

La Direcció ho va fer al 2012 trinxant nos el conveni que teníem pactat a autobusos i aconseguint que la majoria de la plantilla assumís una congelació salarial durant tres anys.

La Direcció ho van intentar amb la paga extra del mateix any, que va quedar suspesa fins el 2015, en part, gràcies a la mobilització que va tirar endavant la majoria dels conductors i conductores, tenint en contra als de sempre.

La Direcció ho tornarà a provar entre aquest i el proper any, sigui a través de la paga d’objectius, sigui amb una nova congelació salarial (com a Metro) o sigui a través de més eliminació de serveis a les línees.

Malgrat totes aquestes declaracions catastrofistes de la Direcció, la realitat és que el pressupost de la nostra empresa està gestionat per un equip directiu que té total opacitat sobre els seus sous i els seus complements contractuals, cotxes oficials i places de pàrking, apart.

La seva manca de transparència són una manca d’ètica i de legitimitat per exigir a la plantilla nous ajustaments.

Si això no fos suficient motiu per dubtar de la necessitat “d’austeritat” pels de sempre, tothom sap que la Direcció ha malbaratat diners públics finançant a sindicalistes d’UGT de manera il·legal, ha pagat la indemnització de l’entrepà a tothom per cobrir les vergonyes dels sindicalistes de CCOO, UGT i SIT i s’ha dedicat a sancionar, acomiadar i denunciar laboral i penalment als treballadors i treballadores que han assenyalat l’autoritarisme i la nefasta gestió empresarial d’una Direcció cada cop més d’esquena a la plantilla i a la societat.  

CCOO, UGT i SIT: els grans organitzadors de derrotes

Evidentment, la Direcció necessita dels seus aliats sindicals per tirar endavant noves retallades. Així ha sigut en el passat i així serà en el futur.

Els sindicalistes del rebaix s’han crescut al veure com han aconseguit desconvocar les aturades de juliol, arrastrant als dirigents de CGT/PSA i ACTUB en aquest despropòsit contra el conductor acomiadat.

Si això no fos suficient, al setembre, els mateixos dirigents de CGT/PSA van incomplir que recolzarien a ACTUB en les seves decisions i van crear una confusió terrible a l’Assemblea General, que va acabar en una espantada de la plantilla més conscient.

Els sindicalistes de CCOO, UGT i SIT van veure llavors la millor oportunitat d’acabar amb l’Assemblea General i van realitzar el 26 de setembre un referèndum pagat per la Direcció sobres les diferents opcions de mobilitzacions contra les agressions.

El passat dimarts 22 d’octubre la concentració convocada per aquests sindicalistes, recolzada per 1509 vots al seu referèndum, va aconseguir una assistència de 35 sindicalistes alliberats a Plaça Sant Jaume. Un èxit absolut de desmobilització.

És evident que el cinisme i la hipocresia generada pels sindicalistes de CCOO, UGT i SIT ha acabat obtenint que una mica menys de mitja plantilla siguin tan cínics i hipòcrites com els seus sindicalistes. Voten una cosa i després no fan el que han votat. Coherència zero.

D’aquesta manera, s’estan ajuntant dos fets realment preocupants per a tots els treballadors i treballadores.

Per un costat, la Direcció ja ha començat la campanya de que a la tresoreria no hi ha suficient capital i que els bancs no els concedeixen crèdit i, per altra costat, tenim als sindicalistes de CCOO, UGT i SIT crescuts per la bancarrota de CGT/PSA, el desprestigi actual de l’Assemblea General i la passivitat absoluta que implica el referèndum.

Una mescla molt perillosa si com a treballadors i treballadores ens volem defensar del que ens ve en un futur. Sempre s’està a temps de reaccionar. Ningú ho hauria d’oblidar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s