Quan Trias trobava abusiu l’augment de la T-10 (Catalunya Plural)

Documento-electoral-Xavier-Trias-CiU_EDIIMA20131227_0049_13

 

 

 

 

 

 

En campanya electoral, l’alcalde no només no va avisar que en menys de tres anys el preu de la T-10 augmentaria un 24%, sinó que, ben al contrari, prometia descomptes per a famílies nombroses i monoparentals, i també que la T-12 –la dels nens de menys de 12 anys– seria totalment gratuïta i s’allargaria fins els 16.

Víctor Saura. Catalunya Plural

Per cap d’any, a la ciutat de Barcelona s’han de complir tres tradicions: preparar el raïm, anar a veure l’home dels nassos i, la més recent i entranyable, entrar al metro no per agafar-lo sinó per a proveir-se de tres, cinc o vuit T-10, amb les quals posposarem unes quantes setmanes (fins i tot dos mesos si s’ajusta bé el tret) l’impacte de la pujada tarifària. I així, mentre duren les targetes antigues, circules en transport públic amb aquell plaer íntim que et dona pensar que el viatge et surt més econòmic que als teus companys ocasionals d’autobús, metro o tramvia, possiblement menys previsors i espavilats. L’any 2012 ens vam estalviar un euro per targeta; el 2013 no vam tenir tanta sort perquè al llarg de l’any anterior ja s’havien anat aplicant diversos recàrrecs i augments; i aquest any l’estalvi torna a merèixer la pena: 60 cèntims per cada T-10, la qual cosa vol dir que una parella previsora que en gasta dues per setmana podrà acabar el període de gràcia amb 10 euros més al sarró que aquelles que fent la mateixa despesa no s’hagin preocupat de fer els deures abans de les campanades.

No cal dir que aquest increment tarifari està totalment justificat i no té res a veure amb la bona gestió de Xavier Trias. Segons ha explicat l’alcalde, la culpa és de l’Estat i dels anteriors governs municipals, artífex del deute de més de 500 milions que arrossega Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). Quan ell va arribar a l’alcaldia, el juny de 2011, la T-10 es pagava a 8,25 euros, mentre que a partir de l’1 de gener en costarà 10,30. Dos euros més cada cop que passem per caixa no són cap drama, ho podem compensar deixant de prendre un cafè en llet setmanal, i a més cal tenir en compte que aquí s’hi ha sumat factors que s’escapen al seu control, com la pujada de l’IVA aplicada l’1 de setembre de 2012 (per un president del Govern que abans de ser-ho havia proclamat que per estimular el consum el que calia fer era abaixar els impostos al consum).

Seria, doncs, de molt mala persona recuperar ara el que deia el programa electoral amb el que l’avui alcalde es va presentar a les eleccions. “Trias, el canvi en positiu”, n’era l’eslògan. No és que no informés als seus electors que en menys de tres anys el preu de la T-10 augmentaria un 24% (ni el més astut hauria pogut preveure aquesta fatalitat del destí), sinó que, ben al contrari, prometia descomptes per a famílies nombroses i monoparentals, i prometia també que la T-12 –la dels nens de menys de 12 anys– seria totalment gratuïta i s’allargaria fins els 16. Res d’això s’ha complert: la T-12 continua costant 35 euros l’any, els nanos d’entre 13 i 16 anys paguen com qualsevol adult, i el mateix fan els membres de famílies nombroses i monoparentals. Però, com dic, seria de molt mala persona rescatar aquest fragment descontextualitzat d’un programa amb centenars de pàgines i promeses, i imagino que és per això que no s’ha fet.  

Encara que tímidament, els socialistes sí que han intentat treure profit de la desgràcia aliena, la qual cosa és injusta a més d’irritant. El diputat del PSC Jordi Terrades ha afirmat que l’increment tarifari denota una “clara falta de sensibilitat social”, per allò de que la gent està en crisi, i a sobre aquest senyor ha tingut la santa barra de dir que durant els governs del tripartit mai els preus del transport públic van pujar per sobre de l’IPC. Els socialistes haurien d’exhibir una mica més de memòria i esperit nadalenc, perquè és ben cert que durant el mandat de Jordi Hereu el preu del transport públic va pujar per sobre de la inflació. O sigui que no són qui per donar lliçons. De fet, va ser amb ells quan vam començar el bonic ritual d’acumular unes quantes T-10 abans d’anar a menjar el raïm.

Estant a l’oposició, Trias no va ser mai tan pervers ni oportunista com per criticar res semblant. Bé, en realitat una mica sí que ho va criticar, però és que aleshores els increments eren injustificables i no tenien res a veure amb les causes imponderables que avui afronta el seu equip. A finals de 2007, quan la T-10 va passar de 6,90 a 7,20 (+4,30%), Trias ho va titllar de “augment desmesurat”, fruit d’una “molt mala negociació del Govern de la Generalitat amb l’Estat”. I un any més tard, quan la T-10 es va encarir mig euro (+7%), la maquinària convergent va llençar una campanya consistent en la distribució de 50.000 targetes simulades en les que es denunciava que l’augment era “abusiu”. Els arguments emprats em semblen irrefutables: “El transport públic és una necessitat, no un luxe; davant la crisi, el tripartit l’encareix”, “el tripartit apuja els preus per als usuaris per compensar la seva debilitat negociadora amb l’Estat”, o “amb aquests increments tarifaris s’afavoreix l’ús del cotxe privat”. Serenament indignat per aquest abús, Trias va convocar una roda de premsa en la que, envoltat per altres càrrecs del partit, va reclamar amb gran vehemència a l’alcalde Hereu que complís l’acord del plenari municipal de fer la T-12 (que aleshores en deia T-Infant) totalment gratuïta.

Tot això es pot trobar a les hemeroteques, i suposo que si no s’ha fet és per evitar caure en la demagògia barata de sempre. A les hemeroteques i fora d’elles. Al mateix portal online de Xavier Trias, si es busca una mica, encara es poden trobar notícies com la del 16 de desembre de 2010, quan davant d’un nou increment tarifari (aquell any la T-10 s’encaria un 4%) Trias carregava, amb raó, contra la mala gestió del tripartit i la falta de lideratge d’Hereu. En concret, insistia que la causa fonamental de la pujada era “la seva incapacitat [la d’Hereu, s’entén] de negociar i aconseguir de l’Estat un finançament just i suficient del transport públic de Barcelona”.  Però això era com anaven les coses abans, ara el nostre negociador és irreprotxable, el millor possible, i si no ha aconseguit més diners de l’Estat és perquè s’ha topat amb el mur de l’arrogància madrilenya.

O sigui que tot plegat s’explica bé i s’entén millor perquè abans les coses eren d’una manera i ara en són d’una altra. I no li donem més voltes ni ens capfiquem amb dades estèrils, com que al començar la crisi (finals del 2007) la T-10 es pagava a sis amb noranta i ara ens costarà tres amb quaranta més (un augment del 49%), ni ens fem mala sang comparant-ho amb l’evolució de l’IPC d’aquest període (un 10% potser?) perquè estariem caient en la trampa dels agitadors que no s’han enfrontat mai a les responsabilitats de govern. Altres problemes tenim. Com a molt, poden fer com jo, que he decidit que a partir d’ara suprimiré una de les meves tradicions de cap d’any. Per descomptat, em menjaré el raïm i abans hauré anat a comprar les meves T-10, però la conya dels nassos me la penso saltar perquè sincerament no li trobo sentit. D’aquesta mena d’homes ja n’anem tot l’any ben servits.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s