Un any que pot valer per quatre

pL’any 2014 serà de gran importància pel futur de la plantilla d’autobusos de TMB. Hi ha tres raons per que sigui així: el context econòmic, les eleccions sindicals i el conveni col·lectiu.

Intentarem explicar en que radica la importància de cada una de les raons i la connexió que hi ha entre elles. També exposarem com ho entomarem des de la Coordinadora Obrera Sindical (COS).

El context econòmic

A l’any 2008 TMB tenia un dèficit de 292 milions d’euros que va créixer a 330 a l’any següent. La política de sostre pressupostari de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va fer recaure encara més dèficit a TMB, augmentant-lo un 88% en 5 anys, i arribant a l’any passat a 550 milions d’euros. Del 2009 al 2012 el deute sobrevingut de TMB per assumir el paper de l’ATM ha estat de 327 milions.

D’aquesta manera des del Conseller de territori i sostenibilitat, Santiago Vila, a l’Alcalde de Barcelona, Xavier Trias, fins al President de TMB, Joaquim Forn, no s’han cansat de repetir fins a la sacietat en els mitjans de comunicació que la situació econòmica era insostenible i que s’havien d’assumir retallades en el servei que presta TMB, pèrdua econòmica-laboral dels empleats i empleades i augment de tarifes en el transport públic.

Tot això en nom d’una austeritat pressupostaria que ha brillat per la seva absència alhora de malbaratar diners públics en un equip directiu totalment inflat, en decisions milionaris per satisfer la imatge d’aquests polítics (biarticulats, xarxa bus, etc.), en cobrir les vergonyes dels sindicalistes de CCOO, UGT i SIT (entrepà) i en reprimir els treballadors i treballadores que denunciaven les retallades i el malbaratament de recursos públics. Per a totes aquestes coses la Direcció no ha tingut cap problema en cremar milions i milions de diners públics. 

És evident que aquesta política empresarial -una Direcció totalment sobredimensionada, una gestió que redueix el servei augmentant el preu i un malbaratament dels diners públics- ens porta a un carreró sense sortida i si no se li para els peus podríem acabar com el Canal 9 de la Televisió del País Valencià. No per que l’empresa es vegi abocada a baixar la persiana, una ciutat com Barcelona no es pot permetre no tenir un servei d’autobusos, sinó per que intentin un procés privatitzador.  

De fet, des de la COS ja hem tingut notícies com alguns sindicalistes de la Direcció ja han començat la campanya de vendre entre la plantilla que una bona sortida podria ser la externalització i funcionament privat de cada cotxera, mantenint la marca TMB.

Aquesta seria una “solució”, que com demostra l’experiència en altres països i altres ciutats de l’Estat espanyol, només implicaria un empitjorament del servei i de les condicions laborals dels treballadors i treballadores.

Evidentment, i apropant-se la finalització del conveni col·lectiu, els sindicalistes de la Direcció començaran un cop més a intentar ficar la por entre la plantilla. No serà a través d’un ERO de conductors i conductores (tothom sap que falta personal per a donar el servei que es diu oferir) sinó més aviat amb les conseqüències d’una suposada privatització, que podria servir tan sols com excusa per fer més acceptable una nova congelació o retallada laboral-salarial dintre de l’empresa pública on estem. 

Per contra, la COS defensem que l’empresa no només sigui pública com actualment, això desgraciadament possibilita que diferents temes (personal, relacions entre proveïdors, etc.) es regeixin pel dret privat i per tant siguin molt opacs, sinó que front a una situació d’implosió econòmica la millor solució seria que l’empresa passes a ser part de l’Administració pública (municipalització). D’aquesta manera passaríem a ser funcionaris i a més existiria un major control sobre la gestió i la fiscalització de les despeses.

2012011265tmb_intLes eleccions sindicals

Al mes de març hi haurà eleccions sindicals al Comitè d’empresa d’autobusos de TMB. A les eleccions hi ha dos col·legis electorals: el de tècnics i administratius (Nivell 7 cap amunt. Aquí voten els membres de l’equip directiu, fora de conveni) i el de especialistes i no qualificats (Nivell 6 cap a baix). S’elegeixen 5 representants del primer col·legi i  24 representants del segon col·legi.

Els membres del Comitè d’empresa són, suposadament, els representants legals de la globalitat de la plantilla. Diem que ho són suposadament per que els sindicalistes professionals a l’igual que fan els polítics professionals un cop se’ls vota no compleixen el que han promès en la campanya electoral.

A autobusos tots i totes sabem quin és el comportament dels sindicalistes de CCOO, UGT i SIT. Sabem que miren més pels interessos de la Direcció que no pels interessos de la plantilla. Estan ben untats per fer aquesta feina (endollaments, rebaixos il·legals, etc).

A més a més, els sindicats combatius en una altre època (CGT i PSA) han acabat domesticant-se i els seus sindicalistes han pres decisions difícilment imaginables fa pocs anys (signatura de conveni amb retallada i congelació salarial, incompliment de les decisions d’una Assemblea General, etc). Últimament han intentat netejar-se la cara demanant un front electoral amb ACTUB i la COS. La realitat és que ha sigut un gest de cara a la galeria, ja que quan nosaltres els hi vam donar data per a una reunió ens van donar llargues i mai més hem sabut res.

Per la seva banda ACTUB manté un petit nombre de delegats sindicals que porten masses anys en aquesta tasca i això els hi està passant factura a l’hora de respondre de manera coherent als problemes laborals. A diferència de CGT i PSA, ACTUB té a un bon grapat de treballadors que són el futur del sindicat si la vella guàrdia es retira com a delegats i torna al volant. 

Amb aquest panorama és fàcil d’entendre que hi hagi molts treballadors i treballadores d’autobusos que, vist lo vist en els dos últims anys, hagin perdut la confiança en les eleccions sindicals i en els representants del Comitè d’empresa.

Desgraciadament no votar o no presentar una llista a les eleccions sindicals significa deixar que els sindicalistes de sempre continuen fent de les seves, com a mínim, 4 anys més. I si hi ha quelcom que es necessita a l’empresa és renovar el panorama sindical. Canviar les cares dels representants sindicals.

Per aquest motiu la COS hem decidit presentar-nos a les eleccions, com a mínim, del col·legi de especialistes i no qualificats, però fer-ho d’una manera molt diferent de la resta.

Hem decidit presentar a les eleccions sindicals una llista realitzada pels propis companys i companyes de la COS i, alhora, si aconseguim representació al Comitè d’empresa anirem rotant com a delegats, renunciant al càrrec per que tothom de la llista que vulgui pugui estar un temps limitat com a delegat. D’aquesta manera no tindrem a ningú que es passi ni un any de delegat. Compartirem la responsabilitat entre tots i totes durant el temps que duri el mandat.

El conveni col·lectiu

A finals de l’any 2014 s’acaba el conveni col·lectiu (2012-2014), recordem que portava l’incompliment de l’anterior conveni col·lectiu (2009-2012), a més d’una congelació salarial durant els últims tres anys.

Aquest acord que va ser defensat i signat per tots els sindicats del Comitè d’empresa actual que ens van repetir com un mantra que signar-lo significaria la pau social durant tot aquest temps. La realitat ha sigut força diferent.

Apart d’intentar treure’ns la paga extra de Nadal de l’any 2012, fet aquest que ens va costar haver de realitzar aturades durant varies setmanes, la Direcció va acomiadar a Andreu de Cabo (readmès per sentencia judicial) i manté al carrer a Antonio Bonilla (conductor acomiadat per defensar-se d’una agressió quan estava al seu lloc de treball).

Per altre banda, la Direcció no ha s’ha aturat en la seva reducció de despeses a costa de la plantilla. L’exemple més evident és la reducció de serveis i d’horaris per intentar ajustar la realitat de l’empresa a la mancança crònica de nous conductors i conductores.

Tot això ha comportat una pressió cada cop més elevada sobre la plantilla de conducció, sancionant a treballadors per haver tingut un cop amb l’autobús, sancionant a treballadors per no poder complir l’horari i generant, d’aquesta manera, un increment en les baixes laborals per motius de salut.

Tot indica que la negociació del proper conveni, segons la representació que es voti a les eleccions sindicals, es trobarà amb un panorama molt complicat.

És evident que amb una majoria de CCOO, UGT i SIT la congelació salarial està més que assegurada. De fet, UGT ja va dir en una de les seves fulles que li semblava bé l’acord del Comitè d’empresa de Metro de l’any passat, que significa una prorroga de 2 anys més de sous congelats.

De totes maneres, ja ho diem ara, des de la COS no som optimistes, ja que l’ambient a les cotxeres ha girat cap a un individualisme molt gran, passant dels problemes dels demés i donant l’esquena a companys acomiadats. Tot això, al final, si no canvia acabarà tornant-se contra el conjunt de la plantilla.

Malgrat tot, entenem que la nostra obligació és continuar denunciant tot allò que incompleix la Direcció, informant de tots els draps bruts que hi ha a l’empresa, donant suport als companys i companyes sancionats o agredits, plantejant millores pel futur conveni col·lectiu  i intentant animar als treballadors i treballadores a tornar a un ambient de suport mutu i lluita que va estar present entre la plantilla durant la mobilització pels 2 dies.

Sempre s’està a temps de canviar i tornar a ser dignes de dir-nos companys i companyes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s