Que la plantilla decideixi

La Coordinadora Obrera Sindical (COS) convida als treballadors i treballadores d’autobusos que vulguin crear una alternativa al sindicalisme de CCOO, SIT i UGT a trobar-nos el dissabte 11 de novembre.

Fa un mes la nostra secció sindical va enviar un correu electrònic a ACTUB, BS i CGT per convidar-los a una reunió per parlar de com fer front als vividors sindicals, tenint en perspectiva les eleccions sindicals de l’octubre de 2018.

En aquella carta, que vam publicar en el nostre anterior butlletí, afirmàvem:

“La negociació de l’últim conveni col·lectiu va mostrar de manera evident que als sindicalistes de CCOO, SIT i UGT l’opinió de la plantilla els molesta, els hi es contraria i, per això mateix després de perdre dos referèndums, van signar el que la Direcció els hi exigia, malgrat el que havien opinat de manera majoritària els treballadors i treballadores.

Aquesta situació antidemocràtica i autoritària dels sindicalistes de CCOO, SIT i UGT durarà mentre tinguin majoria al Comitè d’empresa. I mentre existeixi aquesta situació la Direcció sap que pot fer i desfer en relació a escollides, serveis, contractació, jubilacions.

La Direcció sap que té menjant a les seves mans als sindicalistes de CCOO, SIT i UGT. Són molts anys de favors que han de pagar i, per això mateix, aquests vividors sindicals no tenen problema en signar qualsevol paper que els hi col·loqui davant la Direcció.

Nosaltres no ens resignem a continuar sota una majoria sindical que no respecte a la plantilla i que només mira pel seu interès personal.”

Durant aquest mes hem anat rebent les diferents respostes de les seccions sindicals.

En concret, i per ordre de rebuda, BS ens comunicava que:

“Buenas.
Cuando cuadreis una fecha y lugar de la reunión con el resto de sindicatos, nos lo indicáis para intentar acudir Bescanvi Sindical.
Salut.”

CGT ens deia que:

“Acuerdo tomado en Asamblea General como respuesta a la llamada por parte COS Transports Barcelona a la creación de una candidatura unitaria a las elecciones al Comité de Empresa de TB/2018:

Consideramos las próximas elecciones sindicales en TB como un medio y no como un fin en si mismas, así entendemos que el apoyo mutuo y la solidaridad entre la plantilla se puede organizar entorno a la coincidencia de ideas y luchas desde la pluralidad, por eso desde esta sección sindical seguiremos de forma autónoma.

La unidad, la encontraremos como hasta ahora con quien así lo considere conveniente en nuestro hábitat natural, que es el trabajo sindical y social día a día en las cocheras, en los espacios de toma de decisiones colectivas y afrontando los problemas desde la raíz.

Pensamos que tiene que ser la toma de conciencia por parte de la plantilla del poder que tiene cuando se organiza nuestro hilo conductor común, de esta manera se podrán tomar decisiones colectivas por encima de estructuras sindicales parasitarias, alimentadas desde la dirección técnica y política de Tmb, para cambiar de abajo hacia arriba nuestro entorno no solo laboral sino también social.

Esta decisión no busca el enfrentamiento, ni división; busca desde la honradez y el conocimiento mutuo una transparencia básica en formas de lucha y la puesta en practica de las mismas.

SALUD”

I ACTUB ens comentava que:

“Bona tarda,

En un principio, habíamos decidido que podíamos reunirnos para tratar esta propuesta, para luego poder analizarla y valorar si podria ser factible, pero después de una serie de programas de Radio Rosko y algun que otro Utopia, donde se carga contra nosotros, no nos queda mas remedio, que declinar dicha propuesta de candidatura unitaria, puesto que se ha puesto de manifiesto la falta de entendimiento e incompatibilidad que existe entre las fuerzas sindicales que siempre hemos estado por la lucha para conseguir mejoras laborales.

No obstante, siempre podéis contar con nosotros, cuando tengamos un objetivo común y lleguemos a acuerdos para intentar conseguirlos, como hemos hecho hasta ahora.

Un saludo.”

Malgrat que les respostes que hem rebut no ajuden a tenir masses bones perspectives ni a ser optimistes, des de la COS pensem que hem d’intentar trobar-nos tots aquells treballadors i treballadores, siguin del sindicat que sigui, o no estiguin afiliats o afiliades a cap sindicat, per tractar de veure quines possibilitats de construir una candidatura unitaria de treballadors i treballadores que acabi amb la majoria sindical de CCOO, SIT i UGT.

Al final si els propis afiliats i afiliades d’ACTUB i CGT creuen que hem de treballar plegats sempre poden convençer als seus delegats sindicals.

Per això mateix, fem una crida especialment a l’afiliació d’aquests dos sindicats a participar de la reunió oberta que es realitzarà el vinent dissabte 11 de novembre a les 11 del matí al Casal Popular de Nou Barris, Pg. Urrutia 125 baixos | Nou Barris, Barcelona

Si estàs cansat d’aguantar el sindicalisme de CCOO, SIT i UGT, del seu endollisme, de les seves traïcions, del seu servilisme amb la Direcció, vine i digues la teva!

T’esperem!

No ens resignem

Mentre CCOO, SIT i UGT tinguin la majoria absoluta al Comitè d’empresa els treballadors i treballadores d’autobusos de TMB tenim venuts els nostres drets laborals. Hem de capgirar aquesta situació!

La negociació de l’últim conveni col·lectiu va mostrar de manera evident que als sindicalistes de CCOO, SIT i UGT l’opinió de la plantilla els molesta, els hi es contraria i, per això mateix després de perdre dos referèndums, van signar el que la Direcció els hi exigia, malgrat el que havien opinat de manera majoritària els treballadors i treballadores.

Aquesta situació antidemocràtica i autoritària dels sindicalistes de CCOO, SIT i UGT durarà mentre tinguin majoria al Comitè d’empresa. I mentre existeixi aquesta situació la Direcció sap que pot fer i desfer en relació a escollides, serveis, contractació, jubilacions.

La Direcció sap que té menjant a les seves mans als sindicalistes de CCOO, SIT i UGT. Són molts anys de favors que han de pagar i, per això mateix, aquests vividors sindicals no tenen problema en signar qualsevol paper que els hi col·loqui davant la Direcció.

D’aquí a un any, l’octubre de 2018, s’han de realitzar unes noves eleccions sindicals i, per tant, serà el moment de fer pagar el tercer referèndum que els sindicalistes de CCOO, SIT i UGT van negar a la plantilla.

Des de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) creiem que només podem aconseguir acabar amb la majoria antidemocràtica i autoritària de CCOO, SIT i UGT fent pinya la resta de seccions sindicals existents a autobusos de TMB.

Per aquest mateix motiu, fem una crida a ACTUB, BS, CGT i a tot aquell treballador i treballadora que vulgui participar d’una candidatura unitària que, mantenint la personalitat de cada secció sindical, pugui plantejar una alternativa als vividors sindicals.

Des de la nostra secció sindical estem oberts a tractar totes les opcions per poder realitzar aquesta acumulació de forces per fer front d’aquí a un any als que neguen la voluntat de la plantilla.

Creiem que amb un any d’antelació treballant plegats, malgrat les nostres diferències, podem aconseguir generar la suficient il·lusió i esperança per superar d’una vegada per totes al sindicalisme de la Direcció.

Nosaltres no ens resignem a continuar sota una majoria sindical que no respecte a la plantilla i que només mira pel seu interès personal.

És hora de sumar esforços!
Podeu contactar amb nosaltres a:
tb@sindicatcos.cat

Denuncia pel temps de desplaçament del personal de conducció

CcefMtpXIAAQxsqArran d’una sentència on dóna la raó als treballadors i treballadores de Tyco d’incloure els desplaçaments dintre de la seva jornada, els companys de Bescanvi Sindical (BS) van creure que era traslladable a Autobusos de TMB.

El greuge que tenim els conductors i conductores en comparació a la resta dels treballadors de la nostra empresa és exagerat i vam decidir conjuntament, iniciar un procés judicial per intentar que els nostres desplaçaments estiguessin dintre de la nostra jornada.

És a dir, si comences a la cotxera de Zona Franca, la teva jornada acabarà a la mateixa cotxera indiferentment de què el teu servei de conducció acabi a plaça Espanya, Catalunya, o a la Rambla Guipúscoa.

L’empresa hauria de calcular pels diferents sistemes que hi ha (aplicacions mòbils) quan es trigaria a arribar a la cotxera, amb transports públics.

Per tant, si tens una jornada màxima de 8 hores, els temps que es triga des del punt de relleu a cotxera, s’hauria d’incloure dintre de la jornada sense superar aquest temps.

Aquests càlculs s’haurien de fer en els diferents casos: si el teu servei comença al carrer, el temps de cotxera a relleu. Si acabes al carrer el temps que trigues fins a arribar a cotxera. Si comences i acabes al carrer, aquí s’hauria de calcular tant el temps de cotxera fins al punt de relleu com el del punt de relleu a cotxera i tots aquests temps incloure’ls dintre de la jornada de treball.

És ben sabut que els conductors i conductores ens canvien els nostres serveis contínuament per les vacances, canvis d’horaris dies especials, Nadal, etc. Per això també varien els nostres punts de relleu i hem d’estar pensant la manera d’invertir el menys temps possible per arribar a casa nostra.

Per aquest motiu són molts els companys que han decidit comprar-se una moto, una bici o qualsevol artefacte per poder reduir aquest temps de desplaçament.

Aquesta problemàtica només la tenen els conductors i conductores perquè els altres treballadors comencen i acaben en el seu lloc de treball ja sigui les oficines de les cotxeres, els tallers, les oficines de zona franca o els de material mòbil.

La idea és fixar el teu lloc de treball a les cotxeres.

Aquesta comparativa la podem aplicar a altres treballadors com per exemple: bombers, policies, conductors d’ambulàncies, treballadors dels parquímetres, etc. Aquests últims, la seva jornada de treball comença a les seves oficines i a partir d’allí comença la seva jornada de treball, desplaçant-se a la zona que els assignen i mitja hora aproximadament abans d’acabar agafen l’autobús per tornar un altre cop a les seves oficines.

Aquests dos desplaçaments d’anada i tornada estan dintre de la seva jornada per tant no han d’invertir el seu temps personal.

Creiem que s’està fent un greuge als conductors i conductores en comparació a la resta de treballadors i treballadores i estem regalant moltes hores a l’empresa per treure-les del nostre temps lliure.

Serà un procés segurament llarg, al qual ja fa uns quants mesos que vam començar, però no deixarem d’insistir en una causa justa en què sortim perjudicats en el temps que invertim en el nostre treball i deixem de gaudir a la nostra vida personal.

Reclamació d’import dels passis d’empleat: El temps posa a cadascú en el seu lloc i els mentiders queden retratats

barcelona-20130318-00131En el judici pel meu acomiadament, el jutge va decretar que aquest acomiadament era nul ja que s’observava clarament que la Direcció de TMB va actuar malintencionadament, motivada per la meva activitat sindical.

En la sentència d’aquest judici el jutge va decretar que TMB m’havia de pagar tots els salaris dels mesos que vaig estar acomiadat, pagament que es va fer amb diners públics per un acomiadament provocat per la ineptitud de la Direcció de TMB. Amb aquests diners que vaig rebre vaig retornar el que vaig estar cobrant de l’OTG i tot el que vaig rebre de la caixa de resistència i les col·lectes en les diferents assemblees.

Com el jutge va decretar que se’m pagués totes les mensualitats, la qual cosa és habitual, al moment de la meva readmissió vaig lliurar un parte de reclamació d’havers per tots aquells conceptes que tenim guanyats els treballadors i no estan remunerats en les nòmines, és a dir l’import del meu passi d’empleat i de familiars que al no disposar-los vaig haver d’adquirir. Dit parte ho vaig lliurar el 25 de Febrer del 2014, el qual l’empresa no respon tal com era la seva obligació.

Faig la reclamació per correu electrònic i em respon el responsable de Personal de TB d’aquell llavors el Sr. Alfonso Rivera Celeiro, dient el citat responsable que al moment de la baixa de l’empresa jo no vaig lliurar els meus passes d’empleat; alguna cosa molt rara ja que d’haver ocorregut això l’empresa m’hauria denunciat i reclamat per aquestes passes, a més de totes les mentides i difamacions que els directius de l’empresa es van encarregar d’inventar i l’escòria del trident de reproduir.

Per aclarir-ho a la Direcció de l’empresa els mostro la còpia del resguard que conservo del lliurament dels meus passes, els quals vaig lliurar el 3 de Julio del 2012 i que va signar com a rebut el meu responsable del departament de Telecomunicacions TB d’aquell llavors el Sr. Luis Carmona Gavalda.

Davant això em respon el responsable de Personal de TB el Sr. Alfonso Rivera Celeiro que sí que és cert que l’empresa em va signar el recibí però que (segons ells) jo no vaig lliurar els passes, també em comunica el responsable de Personal que els meus passes es van seguir utilitzant en el transport públic amb posterioritat a la data del meu lliurament dels mateixos ja que consten validacions.

De ser certs aquests fets algun directiu de l’empresa entre el responsable del departament de Telecomunicacions TB el Sr. Luis Carmona Gavalda, que va rebre els meus passes d’empleat, i el responsable de Personal de TB el Sr. Alfonso Rivera Celeiro, van lliurar a una persona aliena a l’empresa (presumiblement) els meus passes perquè fes ús d’ells amb el que implica una estafa a TMB.

A més, el responsable de Personal de TB el Sr. Alfonso Rivera Celeiro m’indica que l’empresa ratifica al 100% el testimoni del meu responsable de Telecomunicacions TB que em va signar un recibí pel lliurament dels meus passes però que jo (segons l’empresa) no els vaig lliurar, i em diu “vagi vostè amb cura amb comentaris que vostè realitza” i amenaces de fer-me un judici.

Abans de res decideixo posar a títol personal una demanda judicial de reclamació d’havers contra l’empresa per l’import dels meus passes d’empleat. En la fase prèvia de mediació del conflicte l’empresa es ratifica en les seves declaracions i es nega a reconèixer els fets, amb el que es posa data per al judici.

Arribats finalment al dia del judici l’empresa paga amb diners públics i envia a un advocat del gabinet Garrigues (com si no haguessin advocats a l’empresa) amb la intenció que no entrem a judici i pagar (una vegada més amb diners públics) els diners que vaig reclamar i acceptant i reconeixent l’empresa la meva demanda

La persona que va amb la veritat gens tem, i ja veiem que els ineptes que només saben mentir, robar i difamar queden finalment retratats.

Andreu de Cabo