TMB es va gastar 2.685.039,84€ per ajudar sindicalment a CCOO, UGT i SIT
El passat 9 de desembre la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona vam presentar una querella criminal contra el President i el Vicepresident de TMB, Joaquim Forn i Dídac Pestaña.
Vam denunciar presumpta malversació de fons, entre altres motius, per que la Direcció de TMB va realitzar un pagament de 2.685.039,84€ per a que els sindicats CCOO, UGT i SIT no sortissin malparats sindicalment per no haver denunciat els danys i perjudicis que si van denunciar i van guanyar 672 conductors i conductores per no haver pogut gaudir durant dos anys dels 15 minuts de descans (més conegut com l’entrepà).
Després de sis anys de lluita judicial el Tribunal Suprem va sentenciar que els 672 conductors denunciants (afiliats i afiliades en aquell moment a ACTUB, CGT i PSA) havien de cobrar un total de 894.837,84€.
La Direcció de TMB després de realitzar varis recursos ja no podia fer res més que pagar el que devia a aquests treballadors i treballadores.
Sorprenentment, una empresa com és TMB, amb un important dèficit acumulat, que havia fet dos recursos en relació a aquest judici, va decidir que anava a extrendre a tota la plantilla de conducció (3.000) el pagament d’una sentencia que afectava només a 672 conductors i conductores.
S’havia tornat la Direccció de TMB generosa de cop i volta? Quin era el motiu de la Direcció de TMB per extendre el pagament no obligatori legalment a la totalitat de la plantilla de conducció?
La Direcció no volia deixar tirats als “seus” sindicats afins. Sabia que si els afiliats i afiliades de CCOO, UGT i SIT no cobraven aquesta indemnització els seus sindicalistes perdrien afiliació, vots i influència entre la plantilla.
Al cap i a la fi, aquest pagament que ningú de CCOO, UGT i SIT podia reclamar judicialment representava una inversió per part de la Direcció de TMB en el “seus” sindicalistes que li podrien tornar el favor en propers convenis congelats, en més retallades o en privatitzacions en les que les mobilitzacions de la plantilla serian boicotegades pels “seus” sindicalistes de sempre.
Gràcies a preguntes realitzades per la CUP a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat aquesta ha hagut de donar la xifra exacta de diners públic que TMB s’ha gastat per donar un cop de mà a CCOO, UGT i SIT: 2.685.039,84€.
A l’escrit que pots veure a la imatge, Santiago Vila, Conseller del govern de la Generalitat, intenta confondre la sentència que donava el dret a disfrutar dels 15 minuts de l’entrepà per a tothom (introduït al conveni 2009-2012) amb la sentència que només van posar 672 conductors i conductores i que reclamava danys i perjudicis per no haver-ho pogut disfrutar en els dos anys anteriors. Són dos judicis diferents i dues sentències diferents (una col·lectiva, l’altre individual).
Per altre banda, després de sis anys de procès judicial la Direcció de TMB amaga el cost a nivell de bufets d’advocats (ha utilitzat el bufet Antràs i el bufet Garrigues) amb un lacònic: “hi ha un contracte de prestació de serveis amb un gabinet jurídic per a assessorament laboral. Per tant, aquest procediment no ha suposat un sobrepreu respecte als
honoraris contractats.”
Per saber més d’aquests judicis i del context en que s’han realitzat:
La història i el context de l’entrepà
-El 21 de març del 2007, el Jutjat núm. 18 de Barcelona estimava la demanda del sindicat CGT d’autobusos de TMB en declarar que els treballadors i treballadores que treballen més de sis hores seguides tenen dret a un descans de 15 minuts (ENTREPÀ).
-El 10 de desembre 2007, el TSJC confirmava la sentència a favor de CGT, no admetent el recurs de la Direcció.
Un cop aquesta sentència va ser ferma, els sindicats ACTUB, CGT i PSA van denunciar per cobrar una indemnització per no haver pogut gaudir dels 15 minuts de l’entrepà durant els dos anys anteriors, temps màxim estipulat. Com que es tractava d’una quantitat individualitzada, cada sindicat només podia denunciar pels seus afiliats i afiliades, mitjançant el permís de cada treballador o treballadora.
ACTUB, CGT i PSA van informar els sindicats CCOO, UGT i SIT i les seves afiliacions respectives que havien de denunciar si volien poder cobrar si es guanyava la denuncia. Els sindicats CCOO, UGT i SIT van desestimar denunciar res, tot menystenint la denúncia mateixa.
-El 19 de gener de 2011 s’emeté la sentència a favor dels sindicats ACTUB, CGT i PSA, per la qual es reconeixia el dret a indemnització per no haver pogut gaudir dels 15 minuts de l’entrepà al període comprès entre el 21-III-2007 i el 05-V-2008.
-El 18 de gener de 2012, el TSJC modificà la sentència anterior, ja que considerà que s’havia d’indemnitzar un any més als conductors i conductores, tot agafant com a referència la data de la primera sentència guanyada per CGT (del 21-III-2006 al 05-V-2008).
Entre el final del 2011 i el principi del 2012, la Direcció d’Autobusos de TMB va informar al Comitè d’empresa que no podria complir el conveni col·lectiu per qüestions de pressupost econòmic i de legalitat. Hi va haver diferents mobilitzacions de treballadors i treballadores d’autobusos i metro, també afectats per les retallades laborals.
-Al març del 2012, tots els sindicats del Comitè d’empresa d’autobusos de TMB van signar un nou conveni col·lectiu amb una congelació salarial per tres anys i la pèrdua de la pujada salarial pactada en l’anterior conveni per al 2012. Treballadors i treballadores afiliats a CGT crítics amb la signatura d’aquest acord es van donar de baixa i creen la Coordinadora Obrera Sindical (COS).
-Al juliol del 2012, la Direcció de Transports de Barcelona va acomiadar al exdelegat de CGT, Andreu de Cabo. CCOO, UGT i SIT no van participar de cap mobilització per aquest treballador.
-A l’agost del 2012, la Direcció de Transports de Barcelona va anunciar al Comitè d’empresa d’autobusos de TMB que anava a suprimir la paga de Nadal d’aquell any. Un altre cop es van esgrimir motius legals i de pressupost. Van tornar a haver-hi mobilitzacions, tenint-hi en contra els sindicats CCOO, UGT i SIT.
-Al desembre del 2012, ACTUB, CGT i PSA van acordar amb la Direcció l’endarreriment de la paga de Nadal a principis de 2015. Andreu de Cabo continuava al carrer. La COS s’hi va oposar, per que l’acord no portava la readmissió d’Andreu de Cabo.
-El 19 de desembre del 2012 es va jutjar per denuncia penal de TMB a dos conductors d’autobusos, Saturnino Mercader (CGT) i Josep Garganté (COS), per haver denunciat públicament la provocació d’un cap de línia (CGOL) per fer sancionar de manera més greu un conductor. La Direcció demanava dos anys de presó per als treballadors i una multa de 6.570 €. CCOO, UGT i SIT no van participar de cap mobilització en defensa d’aquests treballadors.
-El 16 de gener del 2012, el Jutjat penal núm. 3 va absoldre als dos conductors d’autobusos de TMB, afiliats a CGT i COS.
-El 22 de gener del 2013 es va jutjar el Comitè de vaga de la COS per la denúncia de TMB amb relació a la legalitat de les aturades de l’any 2012.
-El 19 de febrer del 2013, el Jutjat núm. 20 va sentenciar l’acomiadament d’Andreu de Cabo com a nul per repressió sindical.
-El 5 de març del 2013, el jutjat social nº12 va sentenciar que les aturades de l’any 2012 convocades per la COS eren legals, rebutjant la pretensió de TMB d’il·legalitzar-les.
-El 18 de març del 2013, el Tribunal Suprem va confirmar la sentència per la qual es reconeixia el dret a indemnització (894.831€) pels afiliats i afiliades d’ACTUB, CGT i PSA per no haver pogut gaudir dels 15 minuts de l’entrepà en el període del 21-03-2006 al 05-05-2008 i fallava contra el recurs de la Direcció d’autobusos de TMB.
Després de sis anys de judicis, cinc sentències i tres recursos interposats per la Direcció d’autobusos de TMB, finalment s’havia de pagar els conductors i conductores que havien fet la denúncia corresponent per no haver pogut gaudir dels 15 minuts de l’entrepà entre el 21-III-2006 i el 05-V-2008.
Enmig d’un discurs de creixent deute de l’empresa, de situació d’implosió econòmica del transport públic metropolità per l’any 2014 i de retallades de servei i de condicions laborals i salarials a autobusos de TMB, la Direcció de TMB va decidir estendre el pagament de la indemnització pels 15 minuts durant aproximadament dos anys, obligat per sentència als qui havien denunciat, a la resta de la plantilla de conductors i conductores que no havien denunciat res (on són tots els afiliats i afiliades de CCOO, UGT i SIT).
L’extensió d’aquest pagament, que legalment ningú podia exigir, i que beneficia sindicalment CCOO, UGT i SIT, és de més de 2 milions d’euros de diner públic.
Per estendre aquest pagament i cobrir les vergonyes dels sindicalistes de CCOO, UGT i SIT, la Direcció va sol·licitar que tots els sindicats del Comitè d’empresa signessin un acord entre les dues parts.
-El 29 d’abril del 2013, es van reunir amb aquesta intenció tot el Comitè d’empresa i la Direcció però no van arribar a un acord per l’extensió del pagamanet ja que ACTUB, malgrat estar d’acord en que es fes el pagament, no estava disposat a signar cap paper que sigui “ambigu i innecessari”. La Direcció va afirmar en el document que necessitava la signatura de tothom per una qüestió de seguretat legal.
-El 17 de juny del 2013, finalment, la Direcció va signar un document amb tot el Comitè d’empresa (a excepció d’ACTUB, encara que “estranyament” no ho especifiqui en el text, malgrat que no apareix la signatura d’aquest sindicat) i al setembre va fer la despesa de més de 2 milions d’euros que aconseguia donar cobertura als sindicalistes de CCOO, UGT i SIT front als seus afiliats i afiliades.
Per tots els motius exposats, la CUP i la COS denunciem la nefasta, malbaratadora i dilapiradora gestió de la Direcció de TMB, la manca de transparència amb què actua amb els diners públics, la connivència i l’amiguisme sindical per aplicar retallades i, alhora, la repressió sindical reiterada que executa per enfonsar als sindicats que lluiten contra aquest estat de coses.
L’experiència de com la Direcció d’autobusos de TMB utilitzen i malgasten els diners públics ens demostren que les retallades laborals, salarials i de servei públic responen a una decisió ideològica que obeeix a un projecte polític i econòmic, més que no un problema d’austeritat pressupostaria.
Aquesta presumpta malversació de fons públics ens condueix, doncs, a presentar una querella criminal contra Joaquim Forn i Dídac Pestaña, com a màxims representants de TMB, tot demanant-ne la inhabilitació en els càrrecs que ostenten.
Coordinadora Obrera Sindical d'Autobusos de TMB 